Català

  1. L’AIGUA I EL MOLÍ

L’origen del molí s ‘entén per la presència d’aigua a Pals, una antiga badia poc profunda, on era molt habitual les inundacions de les crescudes dels rius Ter i Daró i els temporals del mar. Els pagesos, terratinents i gent de la zona, lluitaven de forma constant per controlar les inundacions i els nivells d’aigua. D’aquí va néixer un sistema de regadiu que es remunta a l'època medieval. Al 1321, els síndics de Pals fan tractes amb el rei (Joan II rei d’Aragó) per fer enderrocar un molí, terraplens i rescloses que eren causants d’inundacions. També van es van arribar a acords per eixugar els estanys per conrear les terres.

 

  1. EL REC DEL MOLÍ

El 1452 el batlle dóna llicència a Miquel Pere, el protonotari de Ferran el Catòlic, que ja tenia un molí de blat, per construir un d’arrosser i fer un canal del riu Ter al molí i un altre del molí fins al mar, podent reforçar amb pedres, pals o canyes la seva sortida al mar perquè la sorra no tapés el seu curs i els vaixells poder entrar i sortir sense dificultat. El rec del molí té una llargada de 12 km amb una amplada de 12 metres i un cabal de 3,5 metres cúbics per segon aproximadament. El rec neix a la resclosa de Canet i passa pels municipis de Serra de Daró, Gualta, Fontanilles i Pals. El rec del Molí va ser declarat bé cultural d’interès local el 2005. El rec i les canalitzacions de les aigües formen una complicada xarxa de regadiu. El Daró Vell, a partir del cadiral del mas Carles, es transforma en múltiples braços i els tres principals són: el rec del Molí de Pals, la riera Nova (que prové de les terres de Peratallada) i el Restallador. 

 

  1. INSTAL·LACIÓ DE LA TURBINA FRANCIS  

A inicis del S.XX el procés de treball del molí es modernitza i trobem diferents documents on s’indica els pressupostos rebuts per a l’adquisició de diferents màquines.Ens trobem a la sala de l’alternador, allà on es produia electricitat gràcies a l’acció mecánica que generava la turbina Francis instal.lada juntament amb tot un conjunt d’engranatges i embarrats per millorar el rendiment del molí. Aquí podeu veure el pressupost de la compra d’una turbina Francis, simple, sense càmera, d’eix horitzontal amb data del 04 d’octubre de 1919. Es tractava d’una turbina d’acer marca Siemens. Aquesta turbina va accionar durant un temps tan l’eix que alimentava directament els embarrats del molí com l’eix que alimentava l’alternador per generar electricitat.

  1. INSTAL·LACIÓ DE L’ALTERNADOR

Així doncs, al mateix temps que es va comprar la turbina Francis també es va adquirir un alternador. En aquests documents, trobats a l’arxiu històric municipal,  podeu observar el pressupost, amb data 8 d’agost de 1919, de dos màquines, un alternador marca A.E.G. tipus E.S.D, i un motor trifàsic marca A.E.G. tipus Berlín, que és el que finalment es va comprar i va ser instal.lat al molí. A principis de segle la producció d’energia elèctrica era a mans de privats. No va ser fins al 1944 que no es va crear una empresa nacional d’electricitat a mans de l’estat. Tot i que no es pot determinar amb exactitud la data d'inici d'ús de tota aquesta maquinària, podem dir amb certesa que a inicis de segle XX el molí es va modernitzar amb una sèrie de màquines.

D’altra banda la millora de rendiment de la producció i l’aprofitament de l’aigua del rec, també va permetre plantejar-se la producció d’electricitat per al consum de particulars. Aquesta enquesta feta pels propietaris del molí a particulars als masos dels voltants i que pretenia sondejar el volum d’electricitat que seria necessari produir, és una altra evidència de tot aquest procés d’industrialització i modernització.

 

  1. FUNCIONAMENT D’UNA TURBINA

Una turbina hidràulica és un dispositiu mecànic rotatori que extreu energia d'un flux de fluid, com l'aigua, i la converteix en treball útil. La turbina hidràulica transforma l’energia del moviment de l’aigua, en energia mecànica de rotació. L’energia pot venir per la caiguda d’un salt d’aigua o per la propia corrent. Aquest moviment de rotació és transferit per un eix que pot moure directament una altra màquina o també es pot utilitzar per generar energia elèctrica quan es combina amb un generador. Hi ha dos tipus de turbina, d’acció o reacció. 

La turbina Francis, instal.lada aquí al molí, és una turbina de reacció. En una turbina de reacció, l’aigua mou el rodet, no pel cop directe, sinó per la reacció que provoca la sortida de l'aigua sobre el rodet. En aquest cas ens interessa que tinguem un gran cabal d'aigua que empenyi l'aigua que entra a les canonades perquè surti amb molta força (pressió) i mogui amb més força el rodet. L'altura a la qual cau l'aigua, en aquest cas, no és molt important perquè no colpeja directament els àleps. 

 

  1. PARTS D’UNA TURBINA

Com es pot veure en el dibuix, l’aigua es recull per una canonada d’entrada i es distribueix per diversos punts de sortida mitjançant el distribuidor. Els punts per on surt l’aigua s’anomenen toveres, que fan que l’aigua empenyi els àleps del rodet que fa girar l’eix de la turbina també anomenat rotor. El rodet consta principalment d’un disc provist d’un sistema d’àleps, pales o culleres damunt les quals l’aigua empeny. L’aigua surt per la canonada de desguàs o sortida cap al cabal del riu o canal.

 

  1. FUNCIONAMENT DE l’ALTERNADOR

Un alternador és un tipus de màquina motora que transforma l'energia mecànica en energia elèctrica, en forma de corrent altern, mitjançant el fenomen d'inducció electromagnètica, el qual diu que: “un conductor sotmès a un camp magnètic variable, crea una tensió elèctrica induïda”.  Per raons de cost i simplicitat, la majoria dels alternadors utilitzen un camp magnètic giratori amb una armadura estacionària. El rotor, una de les parts de l'alternador, és un electroimant, que és impulsat generalment per una turbina. El camp magnètic gira amb el rotor a la mateixa velocitat. El flux magnètic giratori que prové del rotor intersecta el debanament de l’estator que es col.loca al voltant del rotor. Això genera una força electromotriu alterna en el debanament, i això genera una corrent altern quan es connecta a un consum. 

  1. PARTS DE L’ALTERNADOR

L'alternador està format de tres parts bàsiques: el rotor, l'estàtor, i l’entreferro.

Estàtor: o inductor, part fixa exterior de la màquina. És una peça cilíndrica buida que envolta el rotor, que dona suport als diferents components que formen la màquina. Està separat del rotor per l’entreferro. Té uns quants parells de pols formats per un bobinatge al voltant d’un nucli de material ferromagnètic tou.

Rotor: part mòbil que gira dins de l'estator. És una peça cilíndrica muntada sobre un eix mòbil. Situat a l'interior de l'estator, suportat per coixinets (per evitar al màxim la fricció i, en conseqüència, una reducció del rendiment mecànic). El que s'utilitza en els generadors hidroelèctrics és el rotor de pols sortits. El nombre de pols és d'aproximadament 6 a 40, per la qual cosa es gira a baixa velocitat.

Entreferro: l'espai que queda entre l'estator i el rotor, i permet el gir lliure d'aquest últim.

Tant l’estàtor com el rotor contenen bobines o circuits elèctrics. Així que podem dir que un alternador conté dos circuits elèctrics units per un circuit magnètic.