Panell informatiu aigua i molí

1. L’AIGUA I EL MOLÍ

L’origen del molí s ‘entén per la presència d’aigua a Pals, una antiga badia poc profunda, on era molt habitual les inundacions de les crescudes dels rius Ter i Daró i els temporals del mar. Els pagesos, terratinents i gent de la zona, lluitaven de forma constant per controlar les inundacions i els nivells d’aigua. D’aquí va néixer un sistema de regadiu que es remunta a l'època medieval. Al 1321, els síndics de Pals fan tractes amb el rei (Joan II rei d’Aragó) per fer enderrocar un molí, terraplens i rescloses que eren causants d’inundacions. També van es van arribar a acords per eixugar els estanys per conrear les terres.

    Foto arxiu Parclau
    Foto arxiu Parclau

    2. EL REC DEL MOLÍ

    El 1452 el batlle dóna llicència a Miquel Pere, el protonotari de Ferran el Catòlic, que ja tenia un molí de blat, per construir un d’arrosser i fer un canal del riu Ter al molí i un altre del molí fins al mar, podent reforçar amb pedres, pals o canyes la seva sortida al mar perquè la sorra no tapés el seu curs i els vaixells poder entrar i sortir sense dificultat. El rec del molí té una llargada de 12 km amb una amplada de 12 metres i un cabal de 3,5 metres cúbics per segon aproximadament. El rec neix a la resclosa de Canet i passa pels municipis de Serra de Daró, Gualta, Fontanilles i Pals. El rec del Molí va ser declarat bé cultural d’interès local el 2005. El rec i les canalitzacions de les aigües formen una complicada xarxa de regadiu. El Daró Vell, a partir del cadiral del mas Carles, es transforma en múltiples braços i els tres principals són: el rec del Molí de Pals, la riera Nova (que prové de les terres de Peratallada) i el Restallador.